Aigües
pedregoses
és una obra en evolució,
doncs neix d'una fissura permanentment oberta...
Reuneix
una sèrie d'olis allunyada de la concepció clàssica
de "marina", tot i que el referent sigui el mar.
En
un inici l'element humà no hi participa en el paisatge, no hi
té presència, no hi ha petjada. L'humà serà
l'aportació de l'espectador com a mirada, una mirada que sempre
busca un repòs que no troba, el joc d'espàtula no ho permet,
desorienta, desvia, i tanmateix, atrau des de les profunditats; podríem
dir que serà el mar i la pedra qui sortirà a l'encontre
de qui mira.
Pedres,
roques i mar es confonen en formes i colors, produint un moviment inquietant,
una lluita, a vida, per existir, una pugna entre elements inertes, entre
materials.
A
vegades guanyarà el pedrós, la potència del que
és indestructible, els contrastes, els replecs, l'ocult, un reducte
secular; d'altres vencerà la passivitat erosiva de l'aigua, de
l'aigua com reflex, l'aigua com mitjancera, la llum diàfana,
el balanceig, la remor de l'element aquós.
Aigües
Pedregoses és un lliscar de transparències, on es
juga l'element femení i el masculí, el passiu i l'actiu;
un
món immers en el propi món, una recerca de l'inexistent
en l'existent, de l'essència que possibilitarà l'humà.