"Repetir curs"

Quan arriben aquestes dates escolars, molts alumnes i famílies viuen sota l'amenaça de la repetició. En realitat quan els professionals la plantegen, ho fan com a recurs, com a estratègia, és una oportunitat per seguir millor els aprenentatges, però sembla que des de la família no es viu així.
Un dels motius és que sovint s'ha utilitzat com amenaça "si no treballes, hauràs de repetir..." i de cop l'amenaça es converteix en un fet real. El primer impacte que es rep, en la majoria dels casos, és com una bufetada, gairebé com una agressió, encara que els informes o les notes ja anessin anunciant aquesta possibilitat. Sembla que aquests anuncis es llegien com "passa un mal moment, ja millorarà, has d'estudiar...", però repetir és un fet real, un fet que s'associa al fracàs. És com si aquesta paraula signifiqués el reconeixement, per part de tots els implicats, que hi ha dificultats reals, i per norma general, la primera reacció dels pares és evitar la repetició com sigui.
Jo em pregunto, com és que costa tant d'acceptar una oportunitat proposada des dels professionals per millorar el rendiment escolar? Potser perquè la repetició diferencia a un nen de la resta del grup, els altres continuen el camí i ell s'ha d'aturar per vèncer els obstacles que els altres han superat amb més o menys dificultat. Amb certa lògica, la família ho tradueix com: o bé el seu fill és "tonto", o bé ells no l'han entrenat prou bé en aquesta carrera, i per tant el fracàs és seu.. I llegit així, potser el fracàs seria responsabilitat de tots, d'entrada per permetre que l'educació s'entengui com una carrera i no com un procés, i de sortida, perquè aleshores l'educació seria un fenomen que no té en compte de les diferències.
Però més enllà del plantejament social, cal analitzar quins elements han determinat la repetició, per poder convertir-la en un èxit. Un cas seria el d'aquell nen nascut a final d'any, per a qui els continguts del curs són massa elevats i per tant, si es queda un any més les dificultats queden superades. D'altres casos, és detecta una falta d'esforç, manca de desig, manca d'hàbits, d'atenció,.. aleshores amb la repetició no n'hi ha prou com estratègia, i es necessita un tractament específic de les condicions que han dut l'alumne a la repetició.

Rosa López Calull
Mestra, psicoanalista i pintora