"L'inconscient"

Sovint es pensa que la psicoanàlisi està "superada", que és un mètode llarg, penós, car i sense resultats. En canvi, tots reconeixem que a la nostra vida succeeixen fets que sense la noció d'inconscient no es poden explicar.
Per exemple, com és que un nen estudia, treballa, mostra interès, no és cap badoc, i en canvi va malament en els estudis? Com és que desitgem profundament una cosa i en canvi ens sentim impotents de tirar-la endavant, és més, com més ho intentem més fracassem?. Què passa doncs, és falsa la dita "voler és poder"?.
Em sembla que no, però són situacions en els que intervé un altre desig, inconscient en aquest cas, que vol dir que no el podem reconèixer per nosaltres mateixos, que ens el han de dir els altres. I, aquest desig inconscient, actua com a força contrària, empeny des de l'altra banda i no ens deixa arribar a la fita que tant desitgem. És a dir, quan actuen alhora dos desigs, un conscient, que és el que sabem, i un inconscient, que no sabem, es produeix el síntoma, el malestar.
Com és doncs, que el mètode que ens pot ajudar a "saber", l'acusem de llarg, penós,...? Sembla que fa certa por, sembla que a la fantasia que ens descobreixin "un secret molt ben guardat", s'hi suma el desig de "controlar-ho tot", encara que sapiguem que és impossible.
Podríem dir, que més aviat el procés és a l'inrevés, és quan comencem a acceptar que ens passen coses que no podem controlar, que oblidem coses sense voler, que ens surten paraules que no volem dir, que fem coses que no volem fer, i , en comptes de sentir por i dedicar els nostres esforços a ocultar-les, volem "saber" perquè passen, és quan ens relaxem.
Per això em sembla que és hora de desmentir alguns d'aquests "prejudicis" davant la psicoanàlisi, doncs res més lluny de la realitat, i menys a Tangram, on intervenen els jocs, la pintura, la conversa, l'aprenentatge. El desig de "saber" és un dels majors tresors del ésser humà, conèixer un mateix i el que l'envolta és la clau per poder viure d'una manera satisfactòria. Deixar-se portar per aquest desig, no en té res de penós, més aviat és gratificant des de l'inici.

Rosa López Calull
Mestra, psicoanalista i pintora