"AUGMENTA EL FRACÀS ESCOLAR?"

Sense cap mena de dubte la resposta és afirmativa, a més s'està convertint en una problemàtica social de difícil solució.
Davant el fracàs escolar qüestionem tot, les lleis educatives, els currículums, el professorat, els valors actuals…, i a un mateix temps, tots els qui estem implicats, pares, mestres i alumnes, ens preguntem en veu baixa "què faig malament?". Aleshores ens omplim el cap de possibles excuses, "no dóna per a més, ja creixerà, és que el mestre no el sap portar, és que els pares no hi posen prou, és que no treballa prou, és que…" I així es va trampejant la situació, agreujant el malestar de tots plegats, i el que és més important, ratificant el mal anomenat "fracàs escolar de l'alumne".
Potser el que hauríem de fer, és atendre aquest patiment i començar a plantejar-nos què diu realment el nen o la nena, quan no vol o no pot estudiar, quan li costa tant d'acceptar unes normes, uns hàbits bàsics per aprendre. El que mostra és que no vol aprendre, potser el que diu és que no vol créixer, que no vol o no pot posar l'esforç necessari per arribar a ser adult, com el pare, com la mare, com el mestre…
Un cop arribats aquí, potser la pregunta "Què he fet malament?", la podríem canviar per "Quina imatge d'adult li estic oferint?", ens hauríem de preguntar, i nosaltres? nosaltres estem satisfets de ser adults?, de ser mestres?, de ser pares?, de ser mares…? O preferiríem seguir en la mala anomenada "infància feliç", sense responsabilitats, sense deures, sense problemes, amagant el cap sota l'ala… El concepte de nen està contraposat al concepte d'adult, si nosaltres no fem d'adults, és a dir, si no prenem les decisions que ens corresponen, si no assumim el nostre desig, si no complim amb les nostres funcions, ells no poden fer de nens. Ja veieu ser "nen" també és difícil, i més si han de carregar amb els desitjos dels seus grans.
Tal i com demostren les estadístiques oficials, el fracàs escolar augmenta, en els mitjans de comunicació i en la vida quotidiana, potser és hora de posar-hi remei.

Rosa López Calull
Directora de Tangram