TANGRAM Prevenciķ i tractament del Fracās Escolar

 


"L'autoritat"


La disciplina és una qüestió que preocupa en l'actualitat a la societat, a l'escola i a la família. Sovint, uns i altres es queixen que nois i noies els falten al respecte i no obeeixen, provocant malestar en els diferents àmbits i una certa nostàlgia "si jo hagués contestat així als meus pares, ja m'haurien donat un bolet". Hauríem de discernir entre autoritat i disciplina, doncs si no tenim autoritat, ja podem inventar-nos el reglament disciplinari més estricte que volem, que abocarem en el fracàs. Des del temps en què nosaltres érem infants fins la infància d'avui dia, han passat canvis importants, entre ells, l'establiment de la democràcia, per això no es permet la imposició a qualsevol preu, és a dir, la tirania. Els adults mirem d'evitar-la i no exercim ni la força física ni la denigració d'un infant, però els nens són petits "tirans" de naixement, en el sentit que volen sortir-se amb la seva sigui com sigui, i utilitzaran la rebequeria, el crit, el xantatge… fins desesperar-nos. Què fer, doncs davant aquest joc desigual? En primer lloc recórrer a l'accepció d'autoritat que sembla oblidada i que és pròxima al saber, "ascendent gràcies al qual algú es fa respectar, obeir, escoltar", des d'aquí l'avantatge passa al terreny de l'adult, en primer lloc, perquè ocupa una funció que la societat li reconeix com autoritat, pare, mestre, mare, des d'on sap més que l'infant, potser no en sap tan de màquines, però si de com funciona la vida; en segon lloc, perquè els nens, encara que a vegades no ens ho sembli, estan desitjant trobar-se amb algú que els posi límit a la seva "tirania", trobar-se amb algú que li expliqui un món que tot just ell comença a aprendre, algú a qui poder admirar, amb qui poder identificar-se. És per aquest camí per on passa l'autoritat. En canvi la disciplina són un conjunt de normes i regles, necessàries perquè regulen la vida comunitària, però insuficients. La disciplina es discuteix, el càstig pot ser o no just, l'autoritat no es discuteix, s'exerceix.

Rosa López Calull
Mestra, psicoanalista i pintora


PUBLICAT EL MES DE NOVEMBRE DE 2003 EN LA REVISTA "3VILES"