|
CALULL
|
|
Presentació
|
Obra | Projecte actual | Poemes |
Apuntes
|
|
Declaració de l'artista |
" ... Calull, con
una formación como psicoanalista y pedagoga, mezcla ambas disciplinas
en la expresión plástica de sus obras. Su inquietud artística
y espíritu aventurero le han conducido a ser una viajera incansable
y a conocer diversas culturas, quedando todo ello plasmado en sus óleos..." 24 de Febrero de 2004 |
||
|
"El primer record que tinc de la meva infància és amb un llapis a la mà, asseguda en un pupitre feia cercles en un paper; la imatge no es prou nítida per saber si dibuixava o mirava d'apendre la lletra a. Potser aquest record infantil reflecteix millor que qualsevol currículum les inquietuts que han definit la meva trajectòria fins ara:
Com vosaltres podeu intuir la relació entre aquestes disciplines és gairebé imperceptible, però no per això menys veritable, els cercles són geomètrics, la comprensió és crucial en educació, la lletra a és art, és psicoanàlisi... Aquesta complexitat de posibilitats, el mesenteri d'aquest nus, és qui definex la meva obra. Practicament todtes les meves pintures es focalitzen en el que podríem anomenar "altres realitats", per això molts em defineixen com "realista", el que més aviat és una paradoxa: doncs mirar de captar la realitat és una capacitat imprescindible mentre creixem, sinó morim, però caure en la ingenuitat de que el que veiem y sentimo és "la realitat" és una insensatesa física i psiquicament demostrada. Jo penso amb el traç de la espàtula i amb la punta del pinzell. Per a mi, la pintura és la manera com puc aprehendre el món, cada traç m'introdueix en una nova realitat, en una sorpresa, em situa vers un món que no entenc i que fereix el meu narcisisme. Aquestes "altres realitats" no són més que una interpretació de la meva possible realitat. La pintura "m'interpreta" en el sentit psicoanalític de la paraula. La meva vivència del acte pictòric és semblant al de una sesió, allà un s'ajeu en el divà i parla, associa lliurement, (un impossible en sí miateix), desapareix en les paraules sense sentit per a retrobar-se en una puntuació, injertit en un discurs, en l'Altre. Tanmateix, jo aribo a un espai, m'assec a terra i pinto, no hi ha cap idea prefixada, cap esbós, només allò que captura la mirada, desapareixo en gammes de colors, llums, textures y traços, per retrobar-me en la tela, la sèrie pictórica es qui em retorna algun tipus de "saber" sobre el que miro, és qui m'interpreta. Mitjançant l'ús de l'espàtula i el pinzell miro de donar llum, forma i color a nimietats de la vida quotidiana, a l'atmòsfera que les embolcalla, a personatges anònims,... aquests restes que conformen l'inconscient, que pasen desapercebuts, però, en canvi, conformen una vida i una cultura. |
|||
|
" ... Su temario
es ampio, polifacético, destacando como temas principales los
personajes de dichas culturas, logrando dar luz, forma y un color acertadísimo
en los detalles más insólitos de la vida cotidiana de
sus gentes. Diciembre de 2003 |
|||
|
CALULL neix a Barcelona, actualment viu a Alella. Mestre de Primària, especialista en Educació Infantil per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Postgraduada en l'Ensenyament de les Arts Visuals i Plàstiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Psicoanalista, formada a la Escuela de Poesía y Psicoanálisis Grupo Cero Master en Psicopedagogia Clínica per la Universidad de León (UL) i l'Institut de Neurociències i Salut Mental (INSM), de Barcelona. Treballa com a mestra a l'Escola Fabra. Dona cursos, assessoraments i seminaris per a Centres de Recursos Pedagògics. Funda i dirigeix l'espai d'Art-Educació-Psicoanàlisi Tangram. |
|||
|
"...
L'artista barcelonina domina l'espàtula i el pinzell, es recrea
treballant davant les teles fins que desprenen vida. El seu esperit de
recerca l'endinsa per cultures diferents esmicolant els seus paisatges,
bevent de les seves savieses, contrastant i assimilant." Setembre de 2003 |
|||
| En
els darrers anys he vist la necessitat de posicionar-me front la llunyària
que està patint l'Art actual com a "patrimoni de la humanitat"; així doncs,
reivindico l'Art com a "rite compartit", més enllà del espectacle, de la
"performance engominada". M'interesa l'"acte", l' "escena" on artesà i espectador
creen un nou espai allunyat dels propis narcisismes. Per aquest motiu, pinto
i exposo sovint en els carrers, en els jardins, en les muntanyes, en els
espais públics, on la gent pot apropar-se, asseure al meu costat, mirar,
intervenir i conformar la meva pintura.
Calull,,,,,,,,,,,,,, 1 de Novembre de 2010 |
|||