"Memento" (Del llat. recorda)

pàgina

1

2

3

Presentació

Currículum

Enllaços i Premsa

Contactar

Aigües Pedregoses

Essències

"Memento" (Del llat. recorda) recull una sèrie de experiències, sensacions i impressions que varen impregnar la meva ànima occidental durant la residència artística a la Fundació Babayan House, Ibrahimpasa, un petit poble de Capadocia, considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest projecte va començar com a una part de la col·lecció “Essències”, però aviat va adquirir una nova dimensió, donada la proximitat entre la seva cultura i la meva. Analitzem el que va passar en l’elaboració de l’obra "Durmus'un karisi": Durmus és un estimat personatge del poble, a qui, podríem dir, jo vaig retratar. Un cop acabada la tela, va arribar una pregunta inesperada i aparentment absurda: "¿A qui vaig retratar?" L’evidència del semblant deia "A Durmus", és a dir, havia commemorat a un viu resident a Capadòcia; tot i que bé podia escoltar d’altres veus xiuxiuejant "Ben bé podria ser ton avi patern, el mateix rostre olivat i fatigat, els mateixos plecs d’anys de sol i vent...". Encara hi havia un altre element, un color falsejat "i aquests ulls blau cel que han fugit de la memòria?", una de les no veritats que inclou el suposat retrat, "clars i vius ulls d’avi matern¡", és a dir, també havia commemorat els morts residents a la meva memòria. "¿I l’espai buit que s’insinua al costat de Durmus, a qui pertany?" A la dona d’en Durmus, una dona no retratable per la mirada pública però ben present en l’ànima de la casa i del poble, una reverberació dels meus avantpassats. Així doncs, vius i difunts se debatien en la tela, presències i absències s’enjogassaven en la memòria, ens allunyàvem d’"Essències" per a endinsar-nos en "Memento". Els protagonistes ja no eren anònims, tenien nom i cognom, no només la cultura els batejava, l’inconscient se’n apropiava.	Balkon (60 x 73)		Detall de Balkon
	Rosa a Ibrahimpasa (60 x 73)	Ortahisar, un interrogant (60 x 73)
	Kaymakli (60 x 73)			Naile ( 60 x 73) Aquest obra no es pot veure per internet, doncs és el retrat d'una dona del poble d' Ibrahimpasa, i per tant, no es pot fer pública la seva imatge. El pacte que vaig fer amb el seu marit per a poder-la pintar va ser aquest.